[...]
No duràs
l'acostumat ram de les flors
sinó la sang acostumada
que florirà
dintre un pitxer
amb aigua
mentre per la finestra
puja el dia
la brisa
l'alta
alegria de punys
vindicadors
una crònica tendra
irada
de banderes
de punys
un poble que avança
Puig Antich
jo t'invoque
Vine!
El meu cor t'aguarda
fent senyals a la terra
un alfabet de dol
i ràbia
Puig Antich
vine
El meu cor aguarda
No Oblidem. 02-03-1974
1 comentario:
Ara que comencem a entendre que la memòria cal que no ens faci oblidar segons quines coses i amb la ruta de l'exili va quedar ben palès està molt bé que també un figura com la de Puig Antich pugui tenir la seva paraula viva. Per cert has vist la peli ?
Publicar un comentario